Evidentment no, però hi ha que es fan estimar segurament per qüestions personals. Fa molts anys feia servir un Zeiss de 50 mm f:1.7 a la meva càmera Contax Aria de rodet, una lent meravellosa que vaig deixar de fer servir amb l'arribada de l'autofocus i després les digitals. Encara a dia d'avui enyoro aquell objectiu petit, nítid i contrastat que donava uns colors amb caràcter que em van marcar per sempre més, tot i que en el record segurament encara el faig millor.
Per altre banda, hi ha fotògrafs que fan del 35 mm o equivalent, els seu objectiu principal per explicar històries. És una focal que obliga a sintetitzar, a triar què volem ficar dintre l'enquadrament per qué no és molt angular, però a la vegada és ideal quan estem entre persones per què la seva estètica és molt natural.
A més, aquests dies he revisitat les imatges de l'amic Tino Soriano i he tornat a recordar que, en fotografia, fer servir un 35mm és una filosofía de vida que t'obliga a implicar-te en allò que està passant. Així és que pels motius que he enumerat, he buscat un petit Zeiss de 24mm f:1.8 amb la mítica T* vermella, equivalent a un 35 mm de rodet, per muntar a la càmera que faig servir habitualment. Em faig gran i segurament m'estic tornant una mica romàntic, per això no m'he pogut estar de donar-me aquest petit luxe, en realitat una motivació més per fotografiar.
I si és gent, millor.
A la foto: Antònia, la meva sogra.
